dimarts, 19 d’agost del 2008

Pardon the expression



  • Va dormir amb el somni tranquil de l'assassí. Els seus crims, per suposat suposats, van ser més producte de la gana que de les ganes. Realment, si l'home és allò que menja (Ludwig Feuerbach, dixit), ell era molt poca cosa. I si el menjar és abans que la moral (Bertold Brecht me fecit), tenia més moral que l'Alcoià. Seguint la digna línia de pensament d'altres il·lustres negadors de males notícies, donava els bons dies com qui envia spams. Totes les seves actuacions relacionades amb la defensa dels seus drets no eren susceptibles de publicitat i eren, per tant, radicalment injustes, segons qualsevol kantià. No era simpàtic ni mal educat, considerava la simpatia només com la variant riallera, afectada, aduladora, impúdica, agressiva i ximpleta de la mala educació. Tampoc era un home massa lliure si acceptem la definició de llibertat de Montesquieu ("la sensació que cadascun té de la seva pròpia seguretat"). Com gairebé tots els que anomenen a les coses pel seu nom i plantegen qüestions de principis sense embuts era considerat culpable dels mals que denunciava. Per això, el dia que la policia política i social el va llançar del pis vuitanta d'un gratacels, a l'alçada del pis dinou encara anava pensant: "fins ara tot va bé".

dilluns, 18 d’agost del 2008

Principis de l'humanisme segons Paul Kurtz

No sempre és fàcil, per a una persona racional, resumir els seus principis ideològics en un determinant moment. És més senzill per a un dogmàtic que ens pot fàcilment recitar el seu "credo" invariable, indubtable, etern, sagrat. També la frivolitat sembla ser més còmoda i senzilla: Graucho Marx va resumir la seva ideologia bàsica quan va dir: "Senyora, aquests són els meus principis, si no li agraden, en tinc d'altres". Però entre el dogmatisme fanàtic i la frivolitat total o l'escepticisme i relativisme absolut, hi ha una tercera possibilitat: el racionalisme crític. El pensament racional considera que els seus principis han de ser justificables però també refutables i millorables. Exemples de credos racionals els trobem en la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, o en la declaració següent obra de Paul Kurtz, professor emèrit de Filosofia a la Universitat Estatal de Nova York a Buffalo (EUA). Aquest "credo laic" intenta resumir els grans principis i valors humanístics que inspiren l'Acadèmia Internacional d'Humanisme.


Les afirmacions de l'humanisme:
una enunciació de principis

per Paul Kurtz

Aquest manifest apareix a la contraportada de la revista Free Inquiry òrgan del Consell per a l'Humanisme Democràtic i Secular.

  • Confiem en l'aplicació de la raó i de la ciència per entendre l'Univers i per resoldre els problemes humans.
  • Deplorem els esforços per denigrar la intel·ligència humana, per pretendre explicar el món en termes sobrenaturals, i per buscar fora de la naturalesa la salvació.
  • Creiem que la descoberta científica i tecnològica pot contribuir a la millora de la vida humana.
  • Creiem en una societat oberta i plural i en la democràcia com a la millor garantia de protecció dels drets humans davant minories autoritàries i majories repressives.
  • Confiem en el principi de separació de l'Església i l'Estat.
  • Cultivem les arts de la negociació i el compromís com a mitjans per resoldre diferències i aconseguir el mutu enteniment.
  • Estem profundament implicats en assegurar la justícia i l'honradesa en la societat i en l'eliminació de la discriminació i la intolerància.
  • Creiem que cal protegir als que es troben en situació de desavantatge i als invàlids o discapacitats perquè siguin capaços d'ajudar-se a ells mateixos.
  • Intentem anar més allà de les divisòries lleialtats mesquines basades en la raça, la religió, el sexe, la nacionalitat, el credo, la classe, l'orientació sexual o l'ètnia, i lluitem per treballar junts pel bé comú de la humanitat.
  • Volem protegir i enriquir la terra, preservar-la per a generacions futures i evitar infligir patiments innecessaris a altres espècies.
  • Creiem que cal gaudir de la vida aquí i ara i desenvolupar tots les nostres capacitats creatives al màxim.
  • Creiem en el cultiu de l'excel·lència moral.
  • Respectem el dret a la vida privada. Els adults madurs han de poder realitzar les seves aspiracions, expressar les seves preferències sexuals, exercir la llibertat reproductiva, tenir accés a atenció sanitària intel·ligible i informada, i a morir amb dignitat.
  • Creiem en les bones costums comunes: altruisme, integritat, honestedat, sinceritat, responsabilitat. L'ètica humanística està subjecta al govern de la raó i la crítica. Hi ha estàndards normatius que descobrim junts. Els principis morals es posen a prova per les seves conseqüències.
  • Estem implicats a fons amb l'educació moral dels nostres fills. Volem fomentar la raó i la compassió.
  • Estem compromesos amb les arts no menys que amb les ciències.
  • Som ciutadans de l'Univers i estem frisosos dels descobriment que encara s'han de fer en el cosmos.
  • Som escèptics davant les pretensions no provades de coneixements, i estem oberts a idees noves i a la recerca de noves sortides en el nostre pensament.
  • Afirmem l'humanisme com a una alternativa real a les teologies del desesper i a les ideologies de la violència i com a una font de significat personal ric i de satisfacció genuïna al servei dels altres.
  • Creiem en l'optimisme més que no en el pessimisme, en l'esperança més que no en el desesper, l'aprenentatge en lloc de dogma, veritat en lloc d'ignorància, l'alegria més que no la culpa o el pecat, la tolerància en lloc de la por, l'amor en lloc de l'odi, la compassió per sobre de l'egoisme, la bellesa en lloc de lletgesa, i racionalitat més que no fe cega o irracionalitat.
  • Creiem en la realització completa del millor i més noble del que som capaços com a éssers humans.

dimecres, 13 d’agost del 2008

Oxímorons, ocurrències, acudits, idees...


L'oxímoron és una figura retòrica que consisteix en la presentació consecutiva de paraules que tenen significats que s'exclouen mútuament. La paraula oxímoron procedeix del grec, d'ὀξύς (oxus, «agut, penetrant») i de μωρός (môros, «avorrit, fat»). Quines de les frases següents es poden considerar oxímorons?:

  • Pensament etarra.
  • Capitalisme creatiu.
  • Cercle quadrat.
  • "De l'arbitre no vull opinar perquè ens ha robat aquest partit."
  • "I am not a stupid person."

dilluns, 11 d’agost del 2008

L`home invisible existeix... l'hem vist!

El mes de juliol de 1970, Jaume Perich publicava aquest acudit a la pàgina 94 del seu llibre Perich Match (L'Escorpí, 20. Barcelona: Edicions 62).

Entre els anys 1929 i 1933, Salvador Dalí havia pintat un oli, de 140 x 81 cm, que porta per títol L'home invisible i que actualment es pot veure a Madrid, al museu Reina Sofia.

Milers de persones hem vist L'home invisible al Reina Sofia de Madrid i això és una prova de la seva existència.