divendres, 25 de juliol de 2008

dijous, 17 de juliol de 2008

PÀMIES, Teresa. Informe al difunt. La Campana, Barcelona, 2008

dissabte, 12 de juliol de 2008

Història d'amor

divendres, 4 de juliol de 2008

Quina era la pregunta o la situació problemàtica?

?

Entendre (comprendre, explicar...) una acció té a veure amb conèixer les seves causes. En el cas d'una acció racional, les causes són les finalitats (objectius o metes de l'acció) i les creences (informacions o coneixements) de l'agent. Escriure un text és una acció (conducta humana conscient i voluntària) de l'escriptor. Entendre un text (i comentar un text és intentar entendre'l) és analitzar les causes d'aquest text. En molts casos un text és una resposta a una situació problemàtica o a una pregunta que se li ha fet a l'autor o que l'autor s'ha fet. La finalitat del text era donar resposta a un interrogant o a una situació problemàtica.

Per això és aconsellable davant d'un text que volem entendre i/o comentar, preguntar-nos quina era la situació problemàtica a la qual l'autor vol donar resposta. Quina mosca l'ha picat a l'autor?

Un exemple són els textos aforístics d'Heràclit d'Efes. Aquests fragments són especialment difícils d'entendre. No sense raó el seu autor era anomenat Heràclit l'obscur. Fa més de seixanta anys Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008) es va sentir fascinat per l'obra fragmentària d'Heràclit. Va escriure un llibre, La claredat d'Heràclit (Accent Editorial, Barcelona 2007) on considerava que els aforismes d'Heràclit es podien entendre com a respostas a preguntes concretes que s'han perdut.

A vegades s'ha comparat l'actitud filosòfica a del nen que a cada resposta del seu interlocutor afegeix un nou per què, fins arribar a l'extenuació del seu interlocutor (normalment mare o pare de la criatura). El filòsof, valuós per les seves preguntes i problemes que planteja, intenta aprofundir en les qüestions, arribar a qüestions últimes (o primeres), buscant el perquè del perquè.

Davant d'un text que volem entendre és bo preguntar-se per la situació problemàtica a la qual vol donar resposta. Karl R. Popper (Viena, 1902 - Londres, 1992) considerava que els Elements d'Euclides, el llibre de text més utilitzat en tota la història de la humanitat, era en realitat un llibre de cosmologia que donava resposta a la crisi que el descobriment dels nombres irracionals suposava per a la concepció aritmètica del món defensada pels pitagòrics. Si la diagonal del quadrat de costat unitat no era cap nombre racional, no era certa la concepció de Pitàgores segons la qual l'Univers tenia una estructura aritmètica. La solució que es va trobar a la concepció aritmètica del món va ser tan bona, que ara, més de dos mil anys després, hem oblidat el problema cosmològic que la va provocar i considerem els Elements només com un llibre de geometria.

Igual que ens podem preguntar que va ser primer si l'ou o la gallina, podem preguntar-nos que va ser primer si les preguntes o les respostes. Igual que podem respondre que primer va ser una gallina primitiva, podem dir que primer va ser una pregunta primitiva. L'admiració de la qual parlava Aristòtil com a l'origen del filosofar, es pot considerar com una forma primitiva d'interrogar-se. Sense admiració no hi ha interrogants ni problemes, i sense qüestions i problemes no hi ha respostes ni solucions.

Però no totes les preguntes tenen sentit, les preguntes insensates poden estar en l'origen de pseudoproblemes. De quin color és l'arrel quadrada d'un nombre sencer negatiu? Com fabricar cercles quadrats? La resposta a una pregunta que planteja un problema real intenta resoldre'l, solucionar-lo. La resposta a una pregunta insensata que planteja un pseudoproblema, intenta dissoldre'l, eliminar la falsa pregunta, i no només eliminar l'interrogant.

Preguntar-se, pensar, sospesar, dubtar, reflexionar... són activitats paradigmàticament humanes. Els humans racionals són animals que es fan preguntes. Formular bé una pregunta ajuda a analitzar les possibles respostes i triar la millor possible. Quan ens trobem amb una afirmació o una acció i volem reflexionar-hi, resulta molt aconsellable preguntar-se sobre qual va ser el problema (o el pseudoproblema) al qual pretenia donar resposta. Una manera d'analitzar les respostes és veure que passa amb la seva negació. La resposta a un problema autèntic pot ser vertadera o falsa. Normalment com les respostes són enunciats universals, mai no podrem estar segurs que siguin vertaders. Els enunciats estrictament universals no són verificables i encara que siguin falsables no sempre és fàcil aconseguir refutar-los. Però, si no es tracta de la resposta a un pseudoproblema, la resposta serà o bé vertadera o bé falsa i si la resposta és vertadera, la seva negació serà falsa. En canvi, si la resposta a un pseudoproblema sembla vertadera i profunda, la seva negació normalment sembla ser una veritat més profunda encara. En la filosofia hegeliana, heideggeriana, lacaniana, postmoderna... podríem trobar multitud d'exemples d'aquest xarlatanisme (o "xarlacanisme") buit. Per analitzar exemples, concrets vegeu el cas Sokal i la seva denúncia de les impostures intel·lectuals.