dilluns, 27 de desembre de 2010

divendres, 24 de desembre de 2010

No cal ser nacionalista per defensar Catalunya

Anunci a tota pàgina del Govern del Districte de Columbia i de l'Oficina de Drets Humans, en un diari de Washington en espanyol (Herencia Hispana. Washington Hispanic, 8/10/2010, pàg 10) sobre la Llei d'Accès Lingüístic on es defensen els drets de les persones que parlen poc o no res d'anglès.

Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d'història contemporània a la UAB, publica a l'AVUI d'avui (24/12/2010, pàg. 25) un article ("Còmplices genocides") on argumenta que el nacionalisme espanyol (PP i Ciutadans) està intentant eliminar, substituir o inutilitzar la llengua i cultura catalanes "per poder continuar espoliant-nos, quedant-se els nostres diners, afavorint els seus territoris a partir dels recursos que prenen de la nostra terra, del fruit del nostre treball". A l'article hi ha una afirmació que em sembla evident: "Cap persona mínimament culta pot creure's que el castellà estigui en perill a Catalunya o el món, o pot no veure que sense protecció perilla la supervivència de la llengua i cultura catalanes".

Al mateix diari, a la pàgina del costat, es publica un altre article ("Contra els nacionalismes?"), d'un altre historiador, l'actual diputat del PSC, Joaquim Nadal i Farreras. On defensa la idea que és preferible afirmar la nació que contraposar el nacionalisme espanyol i el nacionalisme català. Explica Nadal com Einstein va recomanar a Rafael Campalans prescindir del nom funest de nacionalisme quan aquest li explicava el seu socialisme nacionalista.

Crec també, com Einstein el 1923, que el nom nacionalista era (i és ara) funest, que per ser partidari de l'assoliment de les màximes cotes d'autogovern per als catalans, per defensar el dret a decidir de la nació catalana, per ser independentista o federalista català no només no és necessari ser o dir-se nacionalista, sinó que més aviat és un estorb. La immensa majoria dels que es diuen nacionalistes catalans no tenen cap actitud intransigent, ni xenòfoba, ni expansionista o imperialista. Admiren la llengua espanyola que llegeixen,entenen i parlen quan és necessari i els agradaria tenir als espanyols com a bons veïns. Malauradament, no es pot dir el mateix d'alguns nacionalistes espanyols que consideren Catalunya com a propietat seva i justifiquen el genocidi de la llengua i la cultura catalana com ho justifica el maltractador ("La maté porque era mia").

Hi ha catalans que ens desagrada profundament la paraula nacionalista i creiem que Catalunya és una nació i els catalans tenim dret a decidir i podem decidir ser independents o federar-nos amb altres pobles de la península. No és necessari (ni convenient) ser nacionalista per creure que un Estat federal, en una Europa federal, en un món federal seria, probablement la millor solució per a Catalunya. Igual que pensem que la millor solució per al català seria aconseguir ampliar l'ús oficial i social del català. El català hauria de tenir el mateix pes a Catalunya que l'anglès té als Estat Units d'Amèrica on, per cert, el castellà és en molts llocs una segona llengua i on hi ha lleis que prtegeixen els drets de les persones que no parlen anglès o el parlen molt poc. (Mireu l'anunci a tota pàgina del Govern del Districte de Columbia i de l'Oficina de Drets Humans, en un diari de Washington en espanyol, Herencia Hispana, sobre la Llei d'Accès Lingüístic on es defensen els drets de les persones que parlen poc o no res d'anglès.)

diumenge, 12 de desembre de 2010

Punts volats al Vietnam Veterans Memorial de Washington


Els únics punts que apareixen al Vietnam Veterans Memorial de Washington són punts volats que serveixen per separar els noms del veterans

Un punt volat massa volat



Cartell anunciador d'un míting, Barcelona, 1934. L'últim a intervenir serà Marcel·lí Domingo

divendres, 8 d’octubre de 2010

Publicitat. Faci una foto a aquesta bici!

Aquest matí, divendres 8 d´octubre del 2010, a la Massachusetts Avenue de Cambridge hi havia aparcada aquesta bici amb una forma original de fer publicitat

dijous, 16 de setembre de 2010

El número sis en guanxe de Tenerife


Quans paraigües hi ha aquí? Set o 6?

El guanxe de Tenerife és una llenua amazigh (amaziga, tamazight o berber) que es parla(va) a l'illa de Tenerife. En guanxe de Tenerife el número natural següent de cinc es diu "set".

divendres, 21 de maig de 2010

Lo que dice el pueblo


"Perón me dijo que haga lo que dice el pueblo, pero lo que el pueblo me dice que haga no es lo que Perón me dijo."

dissabte, 24 d’abril de 2010

Un poema d'Àngel Pla


I som aquest sòl on es va construir tot
I estem en qualsevol lloc
On s'aixeca el cel dels altres
On negar la vida és sempre inútil.

Paul Éluard.
Segona naturalesa

SEDENTARI



Giro el mapa dels sentiments
i cerco una illa remota,
un llac oblidat
enmig de boscos nevats,
dunes de sorra captivadores.
Lluny, més lluny
del volcà que es desfà
de la lava voraç
que omple el mar.
Llegeixo llibres que em duen
a mons ingràvids, imperceptibles,
de serenitat intacta.
Aquestes coordenades
no són descrites enlloc.

Àngel Pla i Reche
Cant parcial,
Col·lecció "l'Inèdit" poesia, número 19,
Santa Coloma de Gramenet, 2010



Diego Rivera, La gran Tenochtitlan (1945), Palau Nacional, Mèxic

divendres, 19 de febrer de 2010

Maragall i el sector públic. Carta a La Vanguardia (18/II/2010)


dissabte, 13 de febrer de 2010

Democràcia, vot obligatori i liberalisme


En un recent article de la prestigiosa revista The Economist (28.01.2010), sobre el liberalisme al Brasil es pot llegir:

"Una de les raons per les quals el liberalisme no té veu a Brasil des de que va arribar la democràcia és el vot obligatori. Això significa que un gran nombre de votants pobres que paguen pocs impostos però es beneficien de la despesa social del Govern, empenyen els partits cap a la creació d'un Estat més gran. Si el mateix sistema s'hagués aplicat a Estats Units, el Partit Demòcrata hauria gaudit d'una majoria permanent."

"One reason why liberals have been so muted since Brazil became a democracy again is that voting in elections is compulsory. This means that a large number of poor voters, who pay little tax but benefit from government welfare spending, help to push the parties in the direction of a bigger state. If the same system were to be applied to America, the Democrats might well enjoy a permanent majority."

En una democràcia el vot pot ser obligatori o no. Amb el vot obligatori (naturalment amb possibilitat de votar en blanc i de votar nul), no votar constitueix no només una falta a un deure cívic sinó també (quan no tingui justificacions vàlides) una falta administrativa que es pot castigar amb una multa. (Crec que al Brasil la multa per no votar sense justificació no arriba a 3€ i això fa que la majoria els pobres votin i molts dels de no són pobres no votin.)

El vot obligatori no és en absolut antidemocràtic. L'abstencionisme incívic (aquell que no vota sense raons justificables) pot posar en perill la democràcia i la democràcia té dret a desfensar-se quan es troba en perill. (És una situació semblant a l'anomenada paradoxa de la tolerància: Estimem tant la tolerància, que quan els intolerants posen en perill la tolerància tenim dret a no ser tolerants amb els intolerants.)

La tesi de The Economist crec que reforça la idea dels pensadors grecs que la democràcia és el govern de la majoria de pobres i classes mitjanes.