dissabte, 24 d’abril de 2010

Un poema d'Àngel Pla


I som aquest sòl on es va construir tot
I estem en qualsevol lloc
On s'aixeca el cel dels altres
On negar la vida és sempre inútil.

Paul Éluard.
Segona naturalesa

SEDENTARI



Giro el mapa dels sentiments
i cerco una illa remota,
un llac oblidat
enmig de boscos nevats,
dunes de sorra captivadores.
Lluny, més lluny
del volcà que es desfà
de la lava voraç
que omple el mar.
Llegeixo llibres que em duen
a mons ingràvids, imperceptibles,
de serenitat intacta.
Aquestes coordenades
no són descrites enlloc.

Àngel Pla i Reche
Cant parcial,
Col·lecció "l'Inèdit" poesia, número 19,
Santa Coloma de Gramenet, 2010



Diego Rivera, La gran Tenochtitlan (1945), Palau Nacional, Mèxic

1 comentari:

CHE_SANTAKO ha dit...

Diego Rivera, un dels molts motius per anar a Méxic...per perdre's en els seus murals, per deixar que les llagrimes vessin endinsant-se en les cultures azteca i maia....!!
gracies es un gran regal

una abraçada