divendres, 19 de febrer de 2010

Maragall i el sector públic. Carta a La Vanguardia (18/II/2010)


dissabte, 13 de febrer de 2010

Democràcia, vot obligatori i liberalisme


En un recent article de la prestigiosa revista The Economist (28.01.2010), sobre el liberalisme al Brasil es pot llegir:

"Una de les raons per les quals el liberalisme no té veu a Brasil des de que va arribar la democràcia és el vot obligatori. Això significa que un gran nombre de votants pobres que paguen pocs impostos però es beneficien de la despesa social del Govern, empenyen els partits cap a la creació d'un Estat més gran. Si el mateix sistema s'hagués aplicat a Estats Units, el Partit Demòcrata hauria gaudit d'una majoria permanent."

"One reason why liberals have been so muted since Brazil became a democracy again is that voting in elections is compulsory. This means that a large number of poor voters, who pay little tax but benefit from government welfare spending, help to push the parties in the direction of a bigger state. If the same system were to be applied to America, the Democrats might well enjoy a permanent majority."

En una democràcia el vot pot ser obligatori o no. Amb el vot obligatori (naturalment amb possibilitat de votar en blanc i de votar nul), no votar constitueix no només una falta a un deure cívic sinó també (quan no tingui justificacions vàlides) una falta administrativa que es pot castigar amb una multa. (Crec que al Brasil la multa per no votar sense justificació no arriba a 3€ i això fa que la majoria els pobres votin i molts dels de no són pobres no votin.)

El vot obligatori no és en absolut antidemocràtic. L'abstencionisme incívic (aquell que no vota sense raons justificables) pot posar en perill la democràcia i la democràcia té dret a desfensar-se quan es troba en perill. (És una situació semblant a l'anomenada paradoxa de la tolerància: Estimem tant la tolerància, que quan els intolerants posen en perill la tolerància tenim dret a no ser tolerants amb els intolerants.)

La tesi de The Economist crec que reforça la idea dels pensadors grecs que la democràcia és el govern de la majoria de pobres i classes mitjanes.