diumenge, 2 de desembre del 2012

José Ortega y Gasset. Federalismo y autonomismo.

"Por esto, aunque ya me habéis oído en otras ocasiones que, como decían los jansenistas, no debe menudearse el plebiscito, precisamente por su vigor democrático, yo diría que si hay algún caso en que está plenament justificado es en uno como éste; pero como, por razones otras innumerables, es hoy el plebiscito imposible e inoportuno, lo que creo es que no podemos plantear la cuestión de la reforma de España, especialmente por el problema que nos trae Cataluña, en términos de soberanía, sino buscar un área menos estremecedora, pero mucho más amplia, el área del más extenso, pero más estricto autonomismo. Ese área no tiene peligros de esa dimensión de subsuelo y ofrece un horizonte ilimitado de libertad, de esa libertad que nos pedía el otro día el señor Carner; un horizonte infinito de libertad y de holgura al movimiento. Ahí está, señores, la solución, y no segmentando la soberanía, haciendo posible que mañana cualquiera región, molestada por una simple ley fiscal, enseñe al Estado, levantisca, sus bíceps de soberanía particular."

               Fragment d'un discurs pronunciat a les Corts Constituents la nit del 25 al 26 de setembre del 1931
José Ortega y Gasset. Obras. Espasa Calpe, S.A., Madrid, 1932, pàgina 1.384

divendres, 26 d’octubre del 2012

Paraules que no es troben al diccionari

P
*Pindolar v. tr. Pidolar pindoles. Si tens mal de cap, pindola una aspirina.
Procrastinació f. Trastorn de conducta que fa optar per la passivitat per evitar-se les molèsties d'actuar.

dijous, 23 d’agost del 2012

Mossos d'Esquadra sense número d'identitat professional ni uniforme de gala


L’article únic del decret, 217/2008, de 4 de novembre, sobre la utilització del número d’identitat professional en determinades peces dels uniformes de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra diu:

Les peces visibles dels uniformes de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra, que portin posades a la part superior del cos els funcionaris i les funcionàries, han de tenir incorporada, a la part davantera superior dreta, una veta adherent de color blau marí de 2 cm d’ample i 5 cm de llarg, en la qual ha de constar el número d’identitat professional.”

La segona part de l’article exclou, únicament, els uniformes de gala. Per tant, d’acord amb la normativa vigent, la manca d’identificació d'aquests agents davant el Palau de la Generalitat de Catalunya sembla il·legal. Preguntat educadament l'agent de l'esquerra de la foto sobre quin era la raó de no portar el seu número de TIP em va respondre si tenia alguna pregunta més a fer-li i, a continuació, em va enviar, gestualment i poc educadament, a pastar fang.

L'honorable conseller Felip Puig acostuma a posar com a excusa que l’armilla antitrauma (aquesta mena d’armilla antibales pensada per cops, objectes contundents, etc.) dificulta portar visible el número de TIP. Aquesta excusa no és suficient per incomplir un decret vigent prou clar. Un conseller hauria de donar exemple en el compliment de la llei.

diumenge, 12 d’agost del 2012

A l'atenció de la República Socialista del Vietnam: "El Tonkín, tierra que pudo y debió ser española". José Mª Areilza i Fernando Mª Castiella, Reivindicaciones de España, Editora Nacional, Madrid, 1941.


Portada del llibre de José Mª Areilza, Consejero Nacional, i Fernando Mª Castiella, Catedràtico de Derecho Internacional, Reivindicaciones de España, Editora Nacional, Instituto de Estudios Políticos, Madrid, agosto 1941, dibuixos de Manuel Ammann, 632 pàgs.

Portadelles inicials, dibuixos de Manuel Ammann.


Campaña hispano-francesa de Conchinchina, gravat de la pàgina 60.

El Tonkín, tierra que pudo y debió ser española, gravat de la pàgina 72.
Emplazamiento de algunas bases que pudo lograr España en la entrada del Mar Rojo, gravats de les pàgines 76 i 80.

Pàgina 93 del llibre amb la llista de "las actuales (1941) reivindicaciones de España".

Portadelles finals, dibuixos de Manuel Ammann.

divendres, 10 d’agost del 2012

El més gran escultor català del segle XX viu a l'únic barri barcelonès sense cap escultura pública


A finals del segle passat el diari de més tirada de Catalunya, juntament amb una important ràdio i una editorial, van fer una enquesta sobre quin era l'artista viu català més important del segle XX. Segons aquesta enquesta aquest artista era l'escultor i pintor Josep Maria Subirachs.

Subirachs és sens dubte l'escultor més famós de Catalunya i, molt probablement l'escultor amb més escultures públiques a Barcelona (Sagrada Família, Ajuntament de Barcelona, Plaça de Catalunya...). Actualment aquest artista viu a l'únic barri del seu districte i, probablement de tot Barcelona, que no té cap escultura pública, ni seva ni de cap altre escultor: Sant Genís dels Agudells.

dilluns, 9 de juliol del 2012

Préssecs censurats. En quin c... pensaven els censors!


Aquesta foto de préssecs (Prunus persica) d'una parada de fruites del mercat de la Vall d'Hebron, a Barcelona, ha estat considerada per NETLOG que no respectava el seu codi de conducta i l'autor ha rebut aquest missatge:


Una de tus fotos ha sido bloqueada porque no respetaba nuestro código de conducta. 

dimecres, 2 de maig del 2012

Marxívol (Helleborus foetidus) al claustre del monestir de Pedralbes


A l'hort del claustre del monestir de Pedralbes, amb entrada lliure els diumenges a partir de les 15h, vaig fotografiar, el 29 d'abril del 2012, exemplars de marxívol (Helleborus foetidus), una planta molt verinosa.

dijous, 19 d’abril del 2012

Yoko Ono, Wish Tree for MoMA (2010)


The Abby Aldrich Rockefeller Sculpture Garden, jardí d'escultures del MoMA a Nova York.